Ets a: Moviment LGBT

CASAL LAMBDA

Logotipo Casal Lambda

El Casal Lambda és un centre associatiu sense ànim de lucre que té com a objectiu la normalització del fet homosexual. Des de 1976 ofereix a gais i a lesbianes un espai de trobada i orientació, i un centre d'informació i documentació sobre sexualitat dirigit a professionals i investigadors. El Casal Lambda porta a terme un important treball de projecció social amb les seves activitats culturals i el treball continuat de sensibilització envers les institucions públiques, els partits polítics i el conjunt de la societat.
 
L'objectiu principal del Casal Lambda és la normalització social de l'homosexualitat. Sovint, la manca d'aquest reconeixement social porta gais i lesbianes a recloure la seva vida sexual i afectiva a circuits tancats i els causa dificultats per assumir-se, a la vegada que es produeixen situacions de discriminació.
 
El Casal Lambda pot dur a terme el seus projectes gràcies a les aportacions econòmiques del seus associats i al treball voluntari i desinteressat de moltes persones.

Per a més informació http://www.lambda.cat


 

EL MOVIMENT LGBT A CATALUNYA

EL MOVIMIENTO LGBT EN CATALUNYA
Catalunya va ser el bressol del moviment gai, lesbià i transsexual, quan el 1970 es va constituir a Barcelona el primer grup clandestí de la nostra història. Des d’aleshores, el món associatiu ha caminat molt i la seva valenta lluita per a la igualat i el reconeixement públic de l’existència de la comunitat LGBT, ha permès desenvolupar una actitud social majoritàriament positiva cap el fet homosexual

Sitges també va ser pionera inaugurant, l’any 1980, una de les primeres discoteques per a públic gai del país, al que es va sumar en poc temps una important xarxa lúdica i comercial que avui en dia segueix funcionant plenament.Catalunya ha viscut aquestes realitats, la generada per l’empenta del món associatiu i la protagonitzada per la iniciativa comercial, d’una manera calmada, absorbint-ne el significat i traient-ne conclusions; així, la nostra societat respecta i reconeix majoritàriament el col·lectiu LGBT, i les nostres Institucions han respost a les demandes del moviment mitjançant lleis i actuacions directes.

Però no tot s’acaba amb gestos simbòlics sinó que també som pioners en promoure lleis que afavoreixin la igualtat i el respecte cap a les persones LGBT, com la que permet l’adopció per part de parelles del mateix sexe o la creació del Consell Nacional de Lesbianes, Gais, homes i dones Transsexuals i Bisexuals.

Tots aquests factors han generat respecte social i donen com a resultat un país on la diversitat té el seu reflex; un país que a més de la gran oferta de la ciutat de Barcelona, o la tradició de Sitges, també ofereix propostes de tot tipus per a lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals a tot el territori: des d’allotjament rural o familiar, a bars i discoteques, restaurants o botigues.

 

MÉS QUE SÍMBOLS O PARAULES

MÁS QUE SÍMBOLOS O PALABRAS
L’any 1970 es va crear el MEHL (Movimiento Español de Liberación Homosexual), pioner a l’estat. Fundat per Armand de Fluvià, va ser la resposta a l’avantprojecte de la Ley de Peligrosidad y Rehabilitación Social, que sota la dictadura franquista volia condemnar als homosexuals pel fet de ser-ho.

Des de l’any 1971 el MELH es reunia clandestinament a Barcelona, cada vegada en un lloc diferent, ja que era perseguit per la policia. A la mort del dictador, l’any 1975, membres del MELH i de nous que s’hi incorporen, funden el desembre d’aquest mateix any el FACG (Front d’Alliberament Gai de Catalunya), un grup de gran influència i el primer que va treballar de forma estable en favor dels drets de gais i lesbianes. Amb l’arribada de la democràcia, l’any 1976 Armand de Fluvià crea, juntament amb un grup d’activistes, l’Institut Lambda, pensat com a centre de serveis LGBT i no tant com a eina reivindicativa.Un moviment gai cada cop mes present omple els carrers de Barcelona el 28 de juny de l’any 1977, la primera manifestació de gais, lesbianes i transsexuals, que es continua realitzant cada any.

El 1979 s’exclou l’homosexualitat de la Ley de Peligrosidad Social tot i que s’aplica l’article del Codi Penal que regula l’anomenat “escándalo público”, als homosexuals si feien alguna activitat pública que pogués considerar-se d’atemptat a la moral pública.

Pel que fa als grups de dones i lesbianes, de gran tradició, el 1975 es va crear el primer Col·lectiu Feminista i l’any següent es van celebrar les primeres Jornades Catalanes de la Dona. El 1977 es va fundar el Col·lectiu de lesbianes de Barcelona del FAGC. El 1979 es va crear el Partit Feminista i més tard es va presentar el Grup en Lluita per l’Alliberament de la Lesbiana (GLAL), a Barcelona.

A principis dels vuitanta es van potenciar el treball del col·lectius de lesbianes feministes, amb Empar Pineda con a representant més coneguda, i l’any 1988 es va inaugurar Ca la Dona, un espai encara molt actiu. Ja als noranta es crea la Formació de Les Noies del Casal, del Casal Lambda, que amb el Grup de Lesbianes Feministes i el Grup Lesbos, segueixen encapçalant el moviment lesbià i de dones a Catalunya.

Es creen grups més especialitzats, com els de lluita contra la sida, i s’obren nous horitzons mitjançant la cultura, com el que ofereix la Mostra de cinema gai i
lesbià que organitza per primer cop el Casal Lambda l’any 1995.

 

DE L'ALLIBERAMENT A L'ORGULL

DE LA LIBERACIÓN AL ORGULLO
El treball del moviment LGBT i els canvis socials que s’han viscut a Catalunya, molt evidents des de principis de segle XXI, han tingut el seu reflex en una sèrie de lleis i reconeixements de drets que ens han convertit en un dels països més avançats del món en aquesta matèria.

Des que l’any 1973 l’homosexualitat va ser suprimida de la llista d’enfermetats mentals per l’Associació de Psiquiatres Americans, s’ha recorregut un llarg camí cap a la igualtat i la dignitat de les persones LGBT, que a Catalunya ara es veuen reflectides en les lleis i les institucions. L’any 1998 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei d’Unions Estables de Parella, la primera d’aquest tipus a tot l’estat. Aquest pas sembla petit si es compara amb tot el que havia d’arribar,sobretot l’any 2005, quan s’aprova el matrimoni entre persones del mateix sexe i, de nou,
quan la Generalitat de Catalunya torna a prendre la iniciativa creant, un dia 28 de juny, el Programa per al Col·lectiu Gai, Lesbià i Transsexual. El 2005 també
porta bones notícies per al reconeixement de les famílies homoparentals, amb l’aprovació de la reforma del Codi de Família que permet l’adopció per part de les parelles de lesbianes i gais.

Amb la voluntat de fer visible la realitat LGBT del país, els principals edificis del Govern de la Generalitat fan onejar la bandera de l’Arc de Sant Martí el dia 28 de juny per a celebrar el Dia de l’Orgull Gai, Lèsbic, Transsexual i Bisexual, una iniciativa que comparteixen també molts ajuntaments. El 2007 es va constituir el Consell Nacional LGBT de Catalunya. Aquest mateix any la Fiscalia de Catalunya va crear la figura del Fiscal Coordinador contra l’Homofòbia, destinat a supervisar les actuacions judicials que es porten a terme contra les conductes homòfobes.

 

Defensa els teus drets, denuncia l'homofòbia

Defiende tus derechos, denuncia la homofobia

Què podeu denunciar com a homofòbia o
transfòbia?


Qualsevol agressió, insult, amenaça, xantatge, incitació
a la violència contra la vostra persona o denegació de
prestació de servei (públic o privat), discriminació laboral,
assetjament escolar, etc., per raó de la vostra orientació
sexual i/o identitat de gènere i/o relació afectiva.

Qui pot denunciar?


La víctima o qualsevol persona que hagi estat testimoni
o tingui coneixement d’una conducta homòfoba o trànsfoba.

On denunciar?


A les oficines d’atenció al ciutadà (OAC) que hi ha a totes
les comissaries dels Mossos d’Esquadra. Presten servei
les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any.
Per a urgències, truqueu a un dels telèfons gratuïts següents:
112 o 088.

A l’hora de denunciar recordeu que heu de presentar un
document d’identificació personal.

És important:


Denunciar sempre els fets, intentant aportar, si podeu,
informes mèdics, testimonis, etc.
Assegurar-vos que la vostra denúncia recull totes
les expressions, proves i detalls que demostren que
es tracta d’una discriminació homòfoba.

Si sou víctimes d’una agressió homòfoba


• Mantingueu la calma i aviseu la policia.
• Memoritzeu i anoteu les dades dels autors
(edat, trets físics, vestimenta, vehicle, etc.) i del lloc.
• Demaneu la col·laboració de les persones que hagin
presenciat els fets, perquè puguin fer de testimonis
davant la policia.
• Si heu patit alguna lesió, per lleu que sigui, aneu a
un centre sanitari i sol·liciteu un informe mèdic, que
cal presentar a l’hora de posar la denúncia.
• Guardeu la còpia de la vostra declaració.


Consells de seguretat


Cruising en espais oberts


• Si esteu sols en un lloc aïllat, vigileu el vostre entorn,
sobretot si el carrer no té sortida.
• Procureu no portar a sobre objectes valuosos, ni
gaires diners en efectiu, ni documentació important.
• Si camineu per una zona fosca intenteu anar pel
mig, a les voreres és més fàcil ser sorprès.
• Si detecteu qualsevol persona o situació que us fa
desconfiar, sigueu previnguts, anoteu o memoritzeu
els trets de les persones i les característiques del
seu vehicle (marca, model, color i número de
matrícula).


Cruising en espais tancats públics o privats


• Inspeccioneu abans el lloc per localitzar els
accessos, estigueu alerta a qualsevol persona o
situació que us provoqui desconfiança i porteu
sempre el telèfon mòbil per poder demanar ajut.
• Si una persona desconeguda us proposa anar a
casa vostra, no digueu que viviu sols i anoteu en
algun lloc les dades d’aquesta persona.
• Si sou maltractats per personal d’algun establiment,
no us hi enfronteu i truqueu a la policia.
• Establiu amb antelació el tipus de relació que voleu
mantenir.